Estimats profans amb aquest escrit vos desvelaré una cosa de la qual estic fart que negueu. La immortalitat del esser humà. Sempre esteu atribuint que sou mortals i que voleu saber que hi ha en l’altre món, el dels morts. A més, considereu que la joventut és font de immortalitat; a base de operacions estètiques, els més famosos passen de tenir 50 anys a un aspecte d’una persona de 30 anys. Açò es patètic perquè es tracta de no acceptar el que un és, i no acceptar la evolució que pateix al llarg de las seua vida. Encara no vos antec com podeu estar buscant la immortalitat a partir dels retocs físics si el interior es podreix com una rata en putrefacció, per molt que ú faja verdaderes barbaritats amb la cirurgia estètica.
Estem formats de àtoms:
Àtom m 1. FÍS. ATÒM. Aglomeració d’un determinat nombre de partícules elementals que, sent elèctricament neutra, posseeix intrínsecament les propietats característiques d’un element químic i és la quantitat més petita d’aquest que pot intervenir en una combinació química. 2. p. ext. a. Partícula molt petita d’una cosa. b. Cosa extremadament petita.
A part d’aquesta definició, és tracta d’una partícula immortal. Ara em pregunte, si a més com deia Albert Einstein: “la energia ni es crea ni és destrueix, si no que és transforma” i els àtoms son immortals, per què encara patim pel que hi haurà desprès de la mort? I per què encara volem buscar la immortalitat?
Trosos de carn, som immortals. Allò que vos dona el caràcter mortal és la raó, es a dir, la vostra capacitat de crear, creure, sentir... que quedarà palesa en aquells que vos volen i sobre allò que hagueu fet al llarg de la vostra vida i quedarà plasmat entre tots vosaltres. Mentres tant el vostre cos haurà anat patint transformacions com a energia immortal que és.
MUERTE
